Existeixen molts tipus de violències, però ens interessa de forma especial, aturar-nos en aquelles que impacten en la pell, que profanen els cossos i que generen un dolor immediat però també perdurable en el temps.
Començarem definint i pensant conceptes clau com violència, agressivitat i la relació d’aquestes amb el vincle; el triangle de la violència de Galtun i el cicle de la violència de Lenore Walker. Un cicle que ens trasllada a la violència directa i visible, on el cos pren part com receptor d’aquesta i és a través de la imposició del poder a través de l’amenaça i els cops que la víctima perd la dignitat, instal·lant a la pròpia identitat un estat d’alerta que l’acompanyarà al llarg dels anys, que pot derivar en una relació inestable d’amor/odi cap al propi cos i les relacions físiques amb els altres.
Us deixem la reflexió d’una persona que ha viscut la violència en primera persona i que ens parla de les conseqüències de la profanació d’allò tangible de cadascú de nosaltres: el nostre cos.
"Algunes persones us pregunteu perquè la víctima no es rebel·la, perquè ho permet: doncs perquè penses que l’agressor té motius, que li has donat motius, perquè creus que t’ho mereixes i perquè saps que si et defenses serà pitjor, és millor deixar-se agredir, perquè així no li alimentes la ràbia i acabarà abans. Però aquest rol de submissió és molt nociu, perquè et desprens de tota dignitat, et converteixes en res, en ningú... i és quan experimentes això, quan tot el maltractament psicològic previ als cops, de cop agafa sentit i s’instal·la en alguna part molt profunda del teu jo i es fusiona amb la teva identitat.
Perquè no denunciar? Doncs perquè son familiars, o el pare o mare dels teus fills i no vols fer-los passar per això, o per què culturalment la violència encara està molt instal·lada en el teu cercle més íntim i no ho veus tan greu, perquè saps que és una batalla que guanyaràs al jutjat però et quedaràs sense família, perquè en el fons encara l’estimes perquè hi ha vincles que us unirà tota la vida, per molts motius... només et vols allunyar, no vols venjança, només vols descansar i deixar d’estar en una alerta constant.
El més fotut de tot, és que quan per fi t’has allunyat d’aquesta violència, quan recuperes una mica la dignitat i, amb sort, no ho tornes a permetre, tot allò ha quedat adherit a tu, i crea pors i inseguretats en les relacions amb les persones. Sempre dic que dels cops te’n pots oblidar, però de les paraules i de la sensació de no tenir cap tipus de dignitat, no. El maltractament no s’acaba amb la separació de l’agressor, és quelcom que sempre estarà dins teu i has d’aprendre a incorporar-ho com a una vivència més que et farà més fort, però no totes les víctimes en són conscient ni sabran com fer-ho.”
Començarem definint i pensant conceptes clau com violència, agressivitat i la relació d’aquestes amb el vincle; el triangle de la violència de Galtun i el cicle de la violència de Lenore Walker. Un cicle que ens trasllada a la violència directa i visible, on el cos pren part com receptor d’aquesta i és a través de la imposició del poder a través de l’amenaça i els cops que la víctima perd la dignitat, instal·lant a la pròpia identitat un estat d’alerta que l’acompanyarà al llarg dels anys, que pot derivar en una relació inestable d’amor/odi cap al propi cos i les relacions físiques amb els altres.
Us deixem la reflexió d’una persona que ha viscut la violència en primera persona i que ens parla de les conseqüències de la profanació d’allò tangible de cadascú de nosaltres: el nostre cos.
"Algunes persones us pregunteu perquè la víctima no es rebel·la, perquè ho permet: doncs perquè penses que l’agressor té motius, que li has donat motius, perquè creus que t’ho mereixes i perquè saps que si et defenses serà pitjor, és millor deixar-se agredir, perquè així no li alimentes la ràbia i acabarà abans. Però aquest rol de submissió és molt nociu, perquè et desprens de tota dignitat, et converteixes en res, en ningú... i és quan experimentes això, quan tot el maltractament psicològic previ als cops, de cop agafa sentit i s’instal·la en alguna part molt profunda del teu jo i es fusiona amb la teva identitat.
Perquè no denunciar? Doncs perquè son familiars, o el pare o mare dels teus fills i no vols fer-los passar per això, o per què culturalment la violència encara està molt instal·lada en el teu cercle més íntim i no ho veus tan greu, perquè saps que és una batalla que guanyaràs al jutjat però et quedaràs sense família, perquè en el fons encara l’estimes perquè hi ha vincles que us unirà tota la vida, per molts motius... només et vols allunyar, no vols venjança, només vols descansar i deixar d’estar en una alerta constant.
El més fotut de tot, és que quan per fi t’has allunyat d’aquesta violència, quan recuperes una mica la dignitat i, amb sort, no ho tornes a permetre, tot allò ha quedat adherit a tu, i crea pors i inseguretats en les relacions amb les persones. Sempre dic que dels cops te’n pots oblidar, però de les paraules i de la sensació de no tenir cap tipus de dignitat, no. El maltractament no s’acaba amb la separació de l’agressor, és quelcom que sempre estarà dins teu i has d’aprendre a incorporar-ho com a una vivència més que et farà més fort, però no totes les víctimes en són conscient ni sabran com fer-ho.”
La 3a sessió de l'Educació Social Sobre La Taula tindrà lloc
Dia - divendres 23 de febrer de 2017
Hora - de 19h a 21h
Lloc - Factoria Cultural Coma Cros de Salt (C/St. Antoni, 1)
IMPORTANT
Cal confirmar la vostra assistència a qualsevol dels correus electrònics següents:
jplanella@uoc.edu
rricom@uoc.edu
jplanella@uoc.edu
rricom@uoc.edu
Descarrega el cartell
